Com ja és notori, el guió d’ “Els Pastorets
de Girona” canvia en cada nova temporada de representacions. Cada any hi
ha quadres nous i arguments diferents, encara que sempre es conservi el
fil conductor típic de l’adveniment a la terra de l’infant Jesús.
En l’obra originària de Mossèn Gay, apareixia
un “dolent” que acabava pactant amb el dimoni a canvi d’unes quantes bosses
d’or. Aquest personatge era “Jonatàs”, pare d’un vailet que es deia
“Benjamí”, que patia pels desgavells paterns. Al final, pare i fill
acabaven adorant al Messies al portal.
En totes les edicions en què va aparèixer
el personatge de Jonatàs, sempre va ésser interpretat per
Joan Cervià, que ja l’havia representat en els Pastorets de “La
Salle”. Cervià, amb molta vehemència i passió, assumia
amb calidesa aquest difícil personatge.
També “Herodes” i la seva esposa “Herodíes”
han aparegut alguns anys, portats pel seu interès en conèixer
per part dels Mags d’Orient a on havia de néixer el Messies, i no
pas per voler-ho adorar, precisament. Diferents actors han interpretat
aquests personatges. Entre els més recordats, Olga Vila i Ernest
Riera que també varen esdevenir matrimoni, a la vida real.
Sebatià Gironella, Ricard de Puig i Marc Subirà
han interpretat el paper d’un Censor romà, que vol armar paranys
per agafar als esposos Josep i Maria.
Sense descuidar-nos dels tres Reis d’Orient, que han
passat per tota mena de circumstàncies, però que sempre,
al final de l’obra, apareixen pel fons de la platea carregats de regals
i envoltats de patges, tal com mana la tradició. Alguna vegada s’ha
aconseguit donar major autenticitat a la seva entrada, pel fet que el rei
Baltasar era autènticament de pell negra.
Cesc Palahí va interpretar molts anys la figura
d’un legionari romà al qui els jueus enganyen per tal que no vegi
a Josep i Maria quan intenten escapar dels paranys d’Herodes.
També ha tingut sempre lloc a l’argument el
Suprem Sacerdot del Temple de Jerusalem. Ell presideix el prometatge de
Josep i de Maria, quan els designis de l’Altíssim determinen que
siguin marit i muller.
Junt amb aquests, soldats romans i jueus, centurions,
pobres, colles de vailets i de vailetes, i tants d’altres que han donat
vida als diferents arguments o han aportat la seva presència i les
seves veus.
|