Tot va començar amb l’evangelista Sant Lluc quan va explicar en el seu evangeli que “hi havia uns pastors que passaven la nit al ras, vetllant els seus ramats, quan se’ls presenta l’Àngel del Senyor. La glòria del Senyor els va envoltar amb el seu esclat i es van espantar una cosa de no dir. Després de l’anunci de l’Àngel van cuitar d’arribar-se a on els hi havia dit i van trobar a Maria, a Josep i al nadó, ajagut a la menjadora. Després de veure’l, explicaven allò que els havien dit sobre l’Infant. I tots els que ho sentien es quedaven meravellats d’allò que els pastors explicaven”. (Lluc 2, 8-20).

Ve-t’ho aquí com uns pastors anònims, fills, néts, pares i avis de tants altres pastors anònims entraren en el misteri de la Redempció...!
 

Als “Pastorets de Girona” comencen per formar part de l’estol de pastorets, nois i noies de molt curta edat. Generalment venen per la il·lusió de pujar a l’escenari i participar en aquell Món màgic que han tingut ocasió de veure com espectadors en el Nadal precedent. Comencen amb timidesa, però aviat són de la colla, disposats a dramatitzar, a riure, a plorar i a cantar sobre l’escena.

Amb els pastors hi ha els “majorals”, els “alcaldes” i altres personatges importants que figuren com a caps naturals i que intenten posar seny a tota la colla. Isidor Balastegui va ser molts anys el “majoral” per excel·lència i actualment Narcís Subirà segueix aquesta interpretació, envoltat de marrecs i joves de totes les edats.

I a l’entorn dels pastors, dues noies per merèixer, veuen amb frisança com els seus enamorats pretenen la ma de Maria, la donzella del Temple, quan s’anuncia que vol donar-se en matrimoni.

Finalment, però, Maria serà per Josep –no podia ser d’altra manera- i Caterina i Anna aconseguiran que l’Aram i en Batus les demanin en matrimoni...

Dues germanes en la vida real: Natàlia i Núria Donato han interpretat magistralment, durant molts anys, els personatges d’aquestes pastores casadores...