El precedent del cas el podem trobar en “Els Pastorets de La Salle”, amb un diable que es deia “Escarcany” i que va ser interpretat magistralment durant molts anys pel malaguanyat company Josep Iborra. Ell també interpretava un ser infernal faltat de la fúria i la mala baba característica d’aquesta mena d’individus. Tot intentant complir les ordres de Llucifer, que li encarregava sempre la “feina bruta”, les coses se li tornaven sempre a l’inrevés.

Al Municipal ha interpretat sempre aquest personatge una noia, amb el nom de “Belcebuna”. Dolors Solés, Lídia Caselles i M. Àngels Buisach han encarnat successivament aquest personatge.

Maria Àngels Buisach n’ha fet una autèntica “creació” que combina una gran dosi d’humor amb una credulitat i tendresa remarcable. Hi ha una escena que s’ha convertit en un clàssic d’ “Els Pastorets de Girona” i que s’interpreta un any i un altre, i el públic la torna a demanar pel Nadal de l’any següent. En ella els còmics es troben amb la “Belcebuna” que tot i no voler explicar-los les ordres que li ha donat Llucifer, els hi acaba dient tot. Després de moltes facècies, Belcebuna és ficada dintre d’una cistella i llençada daltabaix d’un barranc. És un trist final per un personatge que ha posat molta humanitat a un argument farcit de missatges de l’altre Món.

Però és igual que acabi en el barranc: a la propera representació tornarà de nou i la coneixerem al bell mig de l’infern, quan contesta que “ella, a la terra, no hi vol tornar mai més, perquè els humans suen, tussen a la cara, estosseguen i “una servidora” no vol tornar-hi ... perquè és molt fina!”.