Es poden entendre uns “Pastorets” sense còmics?
Ben segur que no!
En principi la figura dels “còmics” resulta
de l’idea de la ignorància i la bona fe d’alguns homes que guardaven
ramats. És cert que per l’ofici de pastor no han fet falta estudis
molt especials, i que des de temps immemorial aquell no servia per res
més, se l’engegava a pasturar ramats. Dalt de la muntanya, a sol
i serena, desplaçant-se exclusivament per trobar millor pastura,
i moltes vegades en extrema solitud, els pastors no arribaven a conèixer
la malícia del Món, eren d’una bona fe absoluta, però
tenien una por molt forta a les coses de l’altre Món. En la soledat
de les seves contrades, i en temps de tempesta, més d’una vegada
els havia semblat que el propi banyeta els perseguia. No hi ha com la soledat
per fer créixer l’angoixa de tot el que es desconeix.
D’entrada es varen fer càrrec del paper de “còmics”
dos veterans amb gran experiència: Salvador Donato, que ja n’havia
fet als “Pastorets” del Centre Cultural i que era persona acostumada a
trepitjar les taules amb deseiximent i Josep Maria Casas, que igualment
havia passat mitja vida interpretant un còmic a “La Salle”. Ells
foren els “còmics” per antonomàsia. Un temps després
també va reviure el paper Joan Donat, que igualment n’havia fet
a “La Salle”. Els darrers Aram i Batus són dos actors formats en
les noves corrents del teatre i coneixedors de les tècniques modernes
d’interpretació: Joan Manuel Rimbau, i Jimmy Giménez. Es
complementen molt bé, i procuren rebaixar la improvisació
i cenyir-se al paper i als “gags” que prèviament han estat objecte
d’estudi i d’assaig.
És clar que sempre hi ha aquell moment que els
surt allò que porten dins i es desmarquen del paper, per llançar
un petó a una espectadora, o riure’s de la calba d’algun ciutadà...
Són llicències durament reprimides pel Director de l’obra,
però que tornen a repetir-se per la seva obstinada mania de fer
allò que els passa pel cap ...!
|
