Els “àngels grans” sempre s’han presentats amb una dualitat molt curiosa: L’Àngel Miquel és el qui té a ratlla el dimoni, el qui protegeix els pastors, el qui contesta a les braonades de Llucifer i el que –finalment- ha de treure les castanyes del foc, alliberant de les urpes de Satanàs als pobres pastorets, i retornant a l’infern a tota la tropa del mal. Per això se’l presenta armat amb una espasa, tal i com sol constar a la iconografia religiosa.

Llavors hi ha un altre àngel –Gabriel- que es dedica exclusivament a distribuir bones notícies: anuncia a la Verge que serà mare de Jesús; li explica a Josep el difícil paper que li tocarà fer en la vinguda al Món del Messies, i finalment es dirigeix als pastors, quan tot és a punt, per proclamar l’arribada al Món del Fill de Déu, en l’esperada Nit de Nadal.

Al seu entorn hi ha els angelets, representats a l’escenari per tendres criatures, que solen tenir edats que van dels tres anys fins als nou o deu, com a màxim.

Estrepitosament, els dimonis van caient sobre l’escenari, i Llucifer desapareix per la trapa, mentre un doll de foc puja i cobreix la seva davallada. Els angelets, amb el braç alçat, apunten amb els ditets cap al Cel, d’on els ha vingut la força per guanyar als orgullosos malvats.

Entre els “Àngels grans” s’hi ha comptat persones d’una gran qualitat en el cant, que han protagonitzat vetllades emotives, interpretant a viva veu els cants propis del seu personatge: Lourdes Vaquero, Jordi Mestres, Gemma Coma i d’altres. Sobre l’escenari, han estat molts –i moltes- qui han interpretat el difícil “rol” d’Àngel Miquel (el valent) o Gabriel (l’anunciador de bones noves).

Junt als intèrprets, cal recordar als que tenen cura dels “angelets petits”, cosint els seus vestits immaculats, planxant-los i tenint cura de les tendres criatures les llargues estones que han de passar als vestidors esperant el seu torn. És un conjunt de “mares” revestides de paciència i d’estimació vers aquells minyons que emergeixen per primera vegada al món dels grans...