Si no fos per la presència del dimoni damunt
de l’escenari, tot seria plaent. Potser massa plaent. En tot argument cal
que hi hagi el personatge que fa la guitza, que porta la contrària,
que procura tirar per terra els propòsits de la bona gent.
En “Els Pastorets” aquest personatge ha estat representat
sempre pel dimoni, esperit del mal per antonomàsia. L’àngel
caigut sol presentar-se amb noms variats: “Llucifer, Satanàs, Beelzebú,
Starot, Smodeo”. Davant l’anunci de l’imminent vinguda al món del
Messies que ha de redimir els homes del pecat, l’infern es mobilitza i
procura fer tota mena de malvestats per impedir els plans del Cel.
El “dimoni gros”, sol anomenar-se col·loquialment
d’aquesta manera, per tal de distingir-lo dels seus subalterns, els diables
que formen la tropa infernal. La seva presència és saludada
pel públic amb una barreja d’ironia i de respecte.
Els nostres “Pastorets” varen comptar amb el “dimoni
gros” més popular de tots els temps a Girona: Jaume Teixidor. Una
persona coneguda per la seva dimensió en els medis de comunicació:
premsa, ràdio ... i també per haver fet teatre durant mig
segle. Jaume Teixidor havia estat anteriorment el “dimoni gros” de “Els
Pastorets de la Salle”, a on tenia admiradors/res que solien repetir a
veure les vetllades per delectar-se amb les interpretacions i el verb encès
i punyent de la seva expressió oral. Després el seguiren
Joan Donat, Joan Ernest Ribas, Daniel Chicano ... tots amb el seu estil
propi i peculiar. 
Satanàs és el segon dimoni i ajuda a
governar la tropa. Aquest paper de dolent ha estat interpretat per Joan
Canals, Sadurní Martí i Jordi Subirà. La colla de
dimonis ,si bé en un principi era de nois, la tendència
és que estigui formada majoritàriament per noies joves,
amb veritables ballets infernals de moviments i composicions molt
treballades i estudiades, que requereixen llargs assajos.
El primer any –1981- varen ser els components de “El
Talleret de Salt”, amb en Xicu Masó al davant, els qui es varen
fer càrrec de la representació infernal. Després han
passat tota mena de persones i colles, fins al punt que és difícil
de recordar-les a totes, sobre tot pel fet de sortir a l’escenari maquillades
de “fúries infernals”.
|
