Quan el públic accedeix a les seves localitats,
tot està a punt. Però res no ha estat fàcil. Generalment,
els fets s’amunteguen a mida que arriba el dia de l’estrena de cada temporada.
Tot allò que s’ha projectat sobre el paper, que s’ha pensat i s’ha
assajat, s’ha de posar en pràctica. Sempre falten detalls de darrera
hora, i han de ser mans anònimes que donin l’última embranzida
per deixar-ho tot al seu lloc.
Abans però, hi ha hagut dies i nits d’assajos
i de proves. “Proscenium” compta amb la seva seu social –el Teatre La Planeta-
a on tenen lloc les trobades dels actors. Primer cal fer un “casting”,
per veure la gent amb què es compta. Cal recordar que una bona part
dels actors són de pocs anys, i aquests, creixen d'un any per l’altre,
de manera que cal canviar-los de lloc en el repartiment, perquè
l’angelet bufó de fa tres anys, ja no serveix per un “paper” tant
dolç i s’ha de donar-li un altre protagonisme ...
En els darrers dies tota la faràndula es trasllada
al Teatre Municipal, i mentre es fa el muntatge de decorats, il·luminació,
so, músiques, aplics, utillatge ... es repassen els assajos, bé
sigui sobre les taules del teatre o en el saló de Descans.
En definitiva, la millor recompensa pel centenar llarg
de persones que cada any es conformen a passar totes les tardes festives
de Nadal entre les parets d’un escenari, és la cordialitat i les
bones relacions.
La visió del públic abasta als actors
que apareixen a l’escenari, però també valora que si no fos
per la multitud de col·laboradors espontanis i gratuïts que
cada any s’apleguen per tirar endavant les representacions, aquestes no
es podrien portar a terme.
Sense les maquilladores, sastres, planxadores, apuntadors,
maquinistes, utillers, responsables dels cors, de les coreografies, dels
nous “invents” de cada any, de l’espectacularitat dels dimonis, i també
dels que munten el so, el controlen, els qui es responsabilitzen de la
lluminotècnia i els que porten el canó ... i també
els que porten controls administratius ... tots gratuïtament, i amb
l’únic afany que “tot quedi bé” sobre l’escena, i el públic
surti amb aquell punt de sorpresa i d’interès que depassa unes representacions
“tradicionals”.
|
