En altres anys s’iniciava l’obra amb un dinar de Nadal, amb tota una família al voltant de la taula. La sorpresa era enorme quan la “minyona” destapava l’olla del rostit nadalenc i emergia de dintre la cara autèntica de la diablessa “Belcebuna”.

Grups de gent famèlica havien estat situats a l’entrada i a la platea, tot cantant cançons nadalenques, tal com sembla que es feia en temps passats.

L’Àngel de la Catedral, en una reproducció que va inventar-se Carles Vivó, va servir també per donar la benvinguda al públic i per introduir-lo en la festa del Nadal per excel·lència que anaven a viure.

Es va recuperar uns anys la tradició del cant de la Sibil·la, que es practicava a la Catedral, en l’edat mitja i encara més endavant, la Nit de Nadal. El cant anava a càrrec de Gemma M. Coma, que trencava l’espai amb els versos sobre el final que espera a humanitat ...

En els últims anys, amb la projecció de les diapositives realitzades per Narcís Suibirà, l’inici d’ “Els Pastorets” proposa retrobar els antics carrers de Girona, per enlairar-se més tard cap a la muntanya de Montjuïc on hi ha uns pastors que passen la vetlla.....

L’epíleg d’ “Els Pastorets” sempre és el portal de Betlem, punt de trobada de tothom i destí esperat des de tot l’Advent. Els cants, les expressions plàstiques, l’estrella de Nadal, la neu que cau , les estrelles màgiques  i en un últim moment, l’arribada dels Reis Mags, posen un digne final de tota la representació.

L’anunci que es tancaria el teatre per tal de fer-hi obres de restauració i d’ampliació, va provocar, però, que els angelets apareguessin amb unes pancartes on es reivindicava el dret a seguir fent aquestes representacions. A l’any 1999-2000, una sèrie d’operaris “començaven les obres” amb tot el públic a dintre del teatre, fins que la senyora “Regidora d’obres suspeses” aconseguia treure fora als intrusos...