|
|
|
Aquesta és la pregunta que es fa tothom que no ha vingut mai a tastar l'encant d'Els Pastorets de Girona.
La resposta no us la donarem nosaltres mateixos sinó que ho farem amb l'escrit que hem recollit del llibre "FESTES DE CATALUNYA- Una mostra de la diversitat del patrimoni cultural", editat l'any 2001.
|
Els Pastorets a la ciutat de Girona
Els Pastorets que hem triat per al nostre itinerari festiu per Catalunya són una mostra excel·lent de progrés continu. En aquest sentit Els Pastorets de Girona ens varen meravellar, enmig dels més de dos-cents que hem pogut comptabilitzar, per la sorprenent i suggestiva capacitat d'adaptació als nous temps, en uns moments en què, precisament, moltes representacions que es realitzen en els teatres i sales són dins notable adormiment. És important de destacar el procés seguit a la ciutat de Girona no com a model enlluernador, però sí com una mostra notabilíssima de la readaptació dels mites festius.
Des dels anys vuitanta del segle XX els Pastorets gironins han sabut continuar el procés de modernització i d'adequació tècnica.
El Grup gironí Proscenium ha passat de la vuitantena d'actors que integraven les seves representacions cap a mitjan anys vuitanta als cent cinquanta-quatre que ho feren l'any 1.999. És un col·lectiu vinculat a la gestió de la modèlica Sala La Planeta i inclou diferents nissagues familiars tant en la direcció com en la interpretació, però també combina el canvi intern entre els intèrprets dels personatges amb la lògica renovació generacional.
Els Pastorets de Girona no solament utilitzen l'escenari, sinó que la sala també és el seu món. Aquests moviments fomenten indubtablement la participació i el contacte directe amb els espectadors, trenquen la fredor de l'escenari a la italiana i ens retornen cap a aquelles primitives arrels medievals dels drames nadalencs. Segurament el marc del Teatre Municipal té poc a veure amb l'esglèsia gironina de Sant Fèlix on, abans o després de la Missa de Nadal, els gironins ja representaven el "Partus Beatre Viriginis" peça molt propera a l'Officium Pastorum del XIV, però la capacitat d'emocionar segueix plenament viva en aquesta teatralitat que obre el nostre calendari festiu anual."
Jordi Bertrán Luengo.
|
|
|
|
|